Els cors de Manén
Joan Manén és un dels músics (violinista i compositor) que malgrat el seu gran talent, la història encara no els ha fet justícia.
L’immens talent de Manén queda clarament demostrat en la seva trajectòria inicial: en poc més de quatre anys passà, d’iniciar-se en la composició a estrenar la seva simfonia Nova Catalonia quan en tenia 17.
Es podria descriure Manén com “un compositor molt intuïtiu, molt líric i inspirat”. És difícil de poder-li assignar una influència clara, ja que en la seva música conviuen de forma molt natural i original diverses estètiques, amb “trets de música germànica, espanyola, catalana i francesa”. Amb afany de trobar una personalitat pròpia, Manén “sempre cerca la modulació diferent” i aconsegueix un lleguatge harmònic personal.
El propi Manén encunyà el terme “iberisme” per poder-se desvincular de la “música espanyola de caire populars, en molts casos d’escàs valor musical, que imperà durant la segona meitat del segle XIX i part del XX”. Manén defuig la cita de temes popular, i prefereix inspirar-se en els ritmes desoleás, jotas, seguidillas i altres, per explorar-ne l’essència “a partir de melodies originals”. Una mostra d’això en són la Petite suite Espagnole o lesCinc melodies espanyoles enregistrades.
INTÈRPRETS
Cor Lieder Càmera
Xavier Pastrana, director
DISC
Més informació aquí.
Escolta l'enregistrament a l'spotify aquí.
Compra l'enregistrament aquí.