Pròleg - La Nova cançó

La nova cançó - 37 versions per a cor mixt a cappella harmonitzades pels compositors de casa nostra Edicions de la Federació Catalana d'Entitats Corals, número 1999; novembre de 2010.

Pròleg

Hi ha dos grans moviments al segle XX vinculats a la cançó popular catalana. Un és de recerca de melodies tradicionals i la seva consegüent difusió coral: el que convergeix en la creació de l'Orfeó Català i l'orfeonisme. L'altre és de creació de noves melodies i la seva ràpida difusió popular a través dels nous mitjans de comunicació de massa: la Nova Cançó. És un moviment de cantautors.

Dos fenòmens sociològics i estètics diferents però amb un mateix objectiu: que el poble canti i s'expressi en la pròpia llengua. També dos moments diferents de represa nacional. Aquestes afirmacions massa esquemàtiques amaguen darrere de cada moviment una infinitat de projectes i d'iniciatives que empenyen vers l'objectiu final. En definitiva, però, aquests dos moviments fan visible un gran treball de fons.

Un s'inicia al segle XIX i té com a moment culminant de recerca l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L'altre comença a principis dels anys seixanta del segle XX i arriba fins als nostres dies amb diferents modalitats d'estils. Tots dos varen patir circumstàncies de dictadura. Enmig una guerra civil significà un tall profund i dolorós en la història i culutura del país. Ambdós moviments, però, comporten una presa de consciència de la llengua i una afirmació de l'univers simbòlic català.

Si en treballs de camp fets els anys setanta i vuitanta del segle passat vàrem copsar encara la petjada profunda que el primer moviment havia deixat en la memòria dels informants més entrevistats, ara ens caldria observar també, a través del treball de camp, com el moviment de la Nova Cançó ha influït en la manera de ser i de pensar d'unes quantes generacions -entre d'altres la meva, la primera joventut de la qual va coincidir amb l'inici d'aquest moviment-.

Des del punt de vista d ela música coral, si bé una de les clàusules de la creació de l'Orfeó Català fou la d'interpretar les cançons populars catalanes a partir de noves harmonitzacions -cançons que eren objecte d erecerca en aquells moments-, no s'havia pas esdevingut igualment en el moviment de la Nova Cançó. L'orfeonisme creà la necessitat del consum de noves versions corals a la qual hi respongueren una gran munió de compositors. A tal fi hi ajudaren les Festes de la Música Catalana que premiaven tant la recol·lecció com l'harmonització i arranjament de melodies populars vocals i instrumentals.

Però no seríem justos sino diguéssim que poc temps després del començament de la Nova Cançó ja es van fer harmonitzacions corals tot i que tímidament. Les tres primeres foren les que van harmonitzar, una n'Antoni Ros Marbà sobre "Al vent" d'en Raimon publicada per MF (número 1257) i dues en Manuel Oltra: "D'un temps, d'un país" de Raimon (MF número 1260) i "La cançó de les mans" del mateix cantautor (MF número 1270). Les tres harmonitzacions foren un encàrrec que els va fer en aquell moment l'Oriol Martorell.

Despres la FCEC, en la seva edició i oferta de partitures corals, va iniciar un apartat amb el títol: "Col·lecció Nova Cançó". Per ara ha publicat set melodies de diversos autors com "Veles e vents" de Raimon (harmonització de Manuel Oltra, número 185), "Què volen aquesta gent?" de M. del Mar Bonet (harmonització Manel Camp, número 186), "El colom de la pau" de Quico Pi de la Serra (harmonització Xavier Pastrana, número 187), "Pare" de Joan Manuel Serrat (harmonització de Francesc Vila, número 189), "L'estaca" de Lluís Llach (harmonització Antoni Ros Marbà, número 190), "La gavina" de Frederi Sirés, popularitzada per Marina Rosell (harmonització Josep Gustems, número 191) i "Un núvol blanc" de Lluís Llach (harmonitzada per Josep crivillé i Bargalló, número 223).

Però qui finalment ha fet el projecte coral més ambiciós sobre la Nova Cançó ha estat el cor Lieder Càmera que, amb motiu del seu vintè aniversari, ha endegat el projecte anomenat Cançónova. Un desplaçament de l'article per a significar que es tracta d'una visió àmplia que abasta tot el fenomen de la cançó a Catalunya des dels anys seixanta del segle XX fins als nostres dies i amb tipologies tan diverses com la cançó de protesta, l'amorosa, la humorística, la cançó amarada de lirisme, la frívola, la de combat, la galàctica..., totes, però, amb el compromís explícit de ser expressades en català. 

Ha estat un repte important i agosarat. Se n'han sortit i només per això ja són dignes de felicitació com també pel fet d'haver sabut implicar un bon nombre de compositors actuals del nostre país els quals han expressat amb graus diferents de dificultat l'entorn harmònic contingut en aquestes melodies. Ens feia falta aquesta literatura coral. És més, si el moviment de la Nova Cançó va comportar un gran dinamisme cultural en el qual s'hi van sentir implicats poetes, lletristes, músics, arranjadors, instrumentistes, orquestres, discogràfiques, dissenyadors, pintors, etc., es trobava a faltar en canvi la parcel·la de la música coral. Ara, doncs, amb la publicació d'aquesta edició que abasta diferents iniciatives, però especialment la de Lieder Càmera, podem afirmar que s'ha omplert aquest buit. El cant coral és també una manera d'expressió d'aquest repertori com també de difusió.

De ben segur que hi ha d'altres harmonitzacions corals inèdites de melodies de la Nova Cançó. Cal fer una recerca, valorar-ne la qualitat i mirar d'integrar-les, si és possible, en un segon volum d'aquesta temàtica dins les edicions de la FCEC. Fa cinquanta anys que es va iniciar aquest moviment el qual ja ha estat motiu de nombrosos estudis i fins i tot d'exposicions. Tal vegada la més significativa -pel seu volum- ha estat la que s'ha fet, amb motiu d'aquestes noces d'or, al Museu d'Història de Catalunya. D'aquesta exposició en quedarà finalment el Catàleg, el qual és, en conjunt, una molt bona aportació crítica al coneixement d'aquest fenomen artístic i social.

Cinquanta anys de la Nova Cançó i vint del cor Lieder Càmera! Una ocasió magnífica per donar un impuls vers el tractament coral de tantes melodies significatives. Aquesta edició s'afegeix, de ple dret,  a les manifestacions artístiques que en el seu moment van acompanyar el moviment d ela Nova Cançó i que, de fet, mai no l'han abandonat.

Felicitats, doncs, un cop més, a Lieder Càmera per la seva iniciativa, pel seu impuls engrescador i per la voluntat de tirar endavant un projecte tan complex. I felicitats a la FCEC perquè ha fet possible aquesta edició.

Ramon Vilar i Herms
Cap de l'Equip Tècnic de la FCEC.